Defensant les dents
La càries és una de les amenaces principals de les nostres dents i l’hem de prevenir des de ben petits. Explicarem com fer-ho. Veurem que la dentició dels mamífers depèn del seu règim alimentari. I coneixerem un dispositiu revolucionari per corregir les malposicions de les dents en menys temps i sense dolor. En el programa intervenen els odontòlegs Emma Fortea i Luis Carrière.
Les dents són les eines amb què accedim als aliments i els preparem abans de digerir-los. Cal que en tinguem molta cura per evitar problemes com la càries, una perforació de l’esmalt produïda per l’àcid dels bacteris bucals. O el carrall, una precipitació de les sals minerals de la saliva mesclada amb altres bacteris.
Càries, carrall i malformacions són un autèntic problema de salut i de pressupost per a moltes famílies. La flora bacteriana garanteix la salut de la boca, però els dolços fan que passi a atacar les genives i l’esmalt. Una dieta equilibrada i raspallar-se les dents correctament és la millor prevenció. Les malformacions, però, s’han de corregir amb aparells. Quèquicom en presenta alguns dels més moderns.
El raspallat, la millor prevenció
L’Adrián un nen de 4 anys arriba a la consulta de la Dra. Emma Fortea, dentista pediàtrica, amb la boca plena de càries. Un cas que podria ser preocupant per la futura dentadura de l’Adrián, ja que les dents de llet serveixen per mantenir l’espai que necessitarà la dent definitiva. A més a més, si la càries arriba al nervi i segueix fins a l’arrel, la infecció afectarà la peça que s’està formant a sota.
Però, aquestes càries a què es deuen? Per a Emma Fortea, no només a un excés de sucres, també a una tècnica de raspallat deficient. Perquè els nens aprenguin és bo que al principi els seus pares els raspallin les dents i els marquin la pauta. El nen anirá entenent per on ha de passar el raspall i mentrestant, els pares ajuden a soplir les carències del petit.
En el reportatge, la Dra. Fortea practica amb els alumnes de primaria de l’escola CEIP Turó de Can Mates a Sant Cugat del Vallès. Els explica la importància de la prevenció. I es que quan es perd una dent o fins i tot un sol milímetre de geniva, ja no hi ha manera de recuperar-la.
Perquè els sucres fomenten la caries?
Al plató, Jaume Vilalta explica que l’esmalt dental és la substància més dura del regne animal. És més dura que l’acer. Però té un punt feble: els àcids se’l mengen. Cada boca te el seu pH, és a dir, un grau d’acidesa determinat. El vinagre, els cítrics o les begudes de cola són àcids, mentre que les clares d’ou i el bicarbonat, son antiàcids, tenen un pH bàsic. Com més àcida és la saliva de cada persona, més propensió a càries, ja que l’àcid acaba per perforar l’esmalt.
Els àcids són producte de la digestió dels sucres per part dels bacteris que viuen a la boca. Quan més sucres ingerim més àcids generen els bacteris. Un cop perforat l’esmalt es forma un cau pels microbis, que és la càries, i els àcids d’origen bacterià desmineralitzen la dent. Quan la infecció arriba a l’arrel ja és molt difícil salvar la peça. Vilalta i l’especialista en biomedicina Míriam Martí, demostren en un experiment com la saliva es torna àcida al poc temps d’haver ingerit sucres.
