Sàhara, el límit de la vida

Quèquicom viatja fins al desert del Sàhara, a Mauritània, per veure com s’ho fan humans, animals i vegetals per sobreviure-hi. El reporter Pere Renom captura alguns animals propis d’aquesta zona com el jerbu, el jerbill, i el llangardaix de cua espinosa. També detecta rastres de gasela dorcas, observa la llebre del desert i el fenec i n’explica algunes adaptacions fisiològiques i conductuals per sobreviure a les condicions climàtiques extremes. Descobreix indicis de la prehistòria al Sàhara en jaciments amb abundant indústria lítica i petròglifs, i esbrina quin era el mètode per extreure aigua tant en aquella època com en l’actualitat. Les plantes del Sàhara també tenen certes particularitats per adaptar-se al desert. Acompanyat d’un ramader de camells, Renom coneix quines són aquestes plantes i quins usos tradicions tenen. A plató, Toni Mestres explica la fotosíntesi de les plantes desèrtiques (CAM, metabolisme àcid de les crassulàcies), i l’abundant aigua subterrània acumulada al Sàhara, fa milers d’anys quan les condicions ambientals eren molt més humides.