Anem a les urnes

Abstenció, vot nul, vot en blanc, vot útil… Quins efectes tenen aquestes alternatives en els resultats d’unes eleccions? Què és la llei d’Hondt ? Per què acostumen a fallar els sondejos electorals? El vot d’un ciutadà de Lleida val més que el dels altres catalans, per què? El sistema electoral de Catalunya es podria millorar molt. Hi ha diverses propostes. Votem?

L’instint polític
El filòsof i pensador polític al segle XVII Thomas Hobbes afirmava que “l’home és un llop per a l’home”. En referència a que els humans som egoïstes i agressius per naturalesa, com els llops. I aquesta tendència només s’adreça per mitjà de la política. Però en realitat els llops també estan organitzats políticament. Tenen una monarquia absoluta en la que el mascle dominant és el primer que menja i l’únic que s’aparella amb les femelles de la canilla.
Les societats humanes primitives també tenen sistemes polítics simples. Mana un capdill que acostuma a ser el més fort, el millor caçador, el més ancià, o el més sabi. De vegades també manen un consell d’ancians o fins i tot manen les dones. Aquests sistemes polítics responen a tendències innates que ja afloren des de la infantesa. El pati d’una escola és un terreny privilegiat per observar els diferents rols polítics. Trobem el legislador que posa les normes, el negociador que busca solucions pacífiques, el mediador que ajuda a resoldre els conflictes, i el dominant que imposa la seva autoritat. A mesura que els infants creixen, se’ls educa en matèries cada vegada més complexes i també se’ls introdueix en el món de la política. El reportatge mostra el procés d’elecció de delegat en una classe de 6è de primària de l’escola Andreu Castells de Sabadell. Com en una petita tribu, les relacions que tenen els tres candidats amb els seus companys decideix el guanyador. El més popular és el més votat.
En el món dels adults les coses no són tan senzilles. Per començar els ciutadans som milions, i no tenim cap relació amb els candidats. En conseqüència, cal muntar costoses campanyes electorals per presentar els candidats i les seves propostes de gobern. És una cursa pel poder i hi ha molts interesos en joc. Les enquestes electorals publicades als diaris són un element clau en l’estratègia.

Per què les enquestes s’equivoquen sovint?
La portada del diari Chicago Daily Tribune del 3 de novembre del 1948 avançava el resultat de les eleccions presidencials americanes i afirmava que “Dewey derrota a Truman”. Aquesta predicció es basava en el resultat de la primera enquesta electoral massiva de la història dels Estats Units, feta per telefon. Però el resultat electoral va ser just el contrari: Truman va vèncer Dewey. Què havia passat? Doncs que ningú no havia tingut present que en aquella època només tenia telefon la gent rica, que acostuma a votar republicà, és a dir, al candidat Dewey. Les enquestes van sobrevalorar el vot republicà. Aquest cas serveix per il·lustrar perfectament què és el biaix en les enquestes. Ja pots invertir diners i esforços a fer una enquesta molt gran, que si la mostra està mal triada, l’error es dispararà.
Actualment moltes de les enquestes electorals es continuen fent per telefon. Però per evitar un biaix com el del diari Chicago Daily Tribune, s’ha definit molt bé com ha de ser la mostra. El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha determinat que calen un mínim de 2.500 enquestes telefòniques designades aleatòriament. I s’han de respectar unes quotes, és a dir, un nombre determinat d’homes i de dones, de certes edats i repartits en unes proporcions per a cada circumscripció. El reporter Pere Renom consulta l’analista d’ESADE Xavier Fernández, perquè li expliqui el disseny de les enquestes. Segons Fernández, les enquestes estan pensades per poder estimar el vot d’un elector encara que no vulgui definir-se políticament. Les diferències entre els resultat de les enquestes, publicats als diaris, i els resultats electorals s’atribueixen, en part, a un mostratge insuficient. Amb nombres reduits d’enquestes es fa difícil estimar els escons d’algunes circumscripcions com Lleida. Per transformar en escons tant les enquestes, com els veritables resultats de les eleccions s’utilitza la mateixa fórmula matemàtica: la llei d’Hondt.

La llei d’Hondt
El presentador Jaume Vilalta explica que a Espanya s’aplica un criteri arbitrari, que no té res a veure amb la llei de D’Hondt, que diu que els partits amb menys del 3% dels vots no entren en el repartiment d’escons. Un cop es tenen els recomptes, el mètode més intuitiu i fàcil seria dividir directament els vots pels escons. Però aquest mètode linial té l’inconvenient que dóna decimals. Els diputats s’haurien de deixar tallar a trossos. Com que això no és possible s’ha d’utilitzar un sistema que reparteixi diputats sencers, sense decimals. I un dels mètodes més utilitzats és la Llei de D’Hondt. El mètode consisteix en dividir els vots que ha obtingut cada partit entre 1, 2, 3, 4 i així successivament. Aleshores es van omplint els escons segons el resultats d’aquestes divisions en ordre decreixent. El mètode és prou proporcional però arrodoneix cap avall i estadísticament tendeix a afavorir els partits grans.
I l’abstenció, els vots nuls i els vots en blanc afecten el resultat? La llei de D’Hondt només té en compte els vots vàlids, o sigui que ni l’abstenció ni el vot nul no afecten el resultat. I el vot en blanc? Aquest sí. Aquest es comptabilitza i modifica el 3%, per tant allunya els partits petits dels parlaments.

Altres maneres de votar
Quan tanquen els col·legis electorals i comencen els escrutinis sovint es parla del “ball d’escons”. En els concursos de ball a l’hora de puntuar el jurat fa servir unes matemàtiques més acurades que en el sistema electoral. El matemàtic de la Universitat Autònoma Xavier Mora, ha estat ballarí i jurat de ball durant uns quants anys. Explica alguns passos per millorar el sistema de vot, com el vot preferencial i especialment el vot per aprovació. Aquest sistema té unes matemàtiques més complexes que la llei d’Hondt a l’hora d’assignar els escons, caldria utilitzar el mètode de Phragmén però té els avantatges que desapareix el perniciós vot útil, i els electors indiquen quins haurien de ser els pactes post electorals.

El pes del vot segons la circumscripció
Les democràcies estan plenes d’eslògans que no sempre són del tot certs. El més famós, “cada ciutadà, un vot”. El pes d’un vot en realitat depèn d’on es viu. A Catalunya s’otorga un vot a cada ciutadà de la circumscripció de Barcelona, un vot amb quatre als ciutadans de Tarragona, un vot i mig als ciutadans de Girona, i dos vots i quart als ciutadans de Lleida.
El Parlament de Catalunya té 135 diputats, però un elector català no els vota pas a tots. Només vota els de la seva circumscripció. La gent de la província de Barcelona, on hi ha una població de 5 milions i mig de persones, tria 85 diputats. Tarragona té 811 mil habitants i en tria 18. A Girona, on viuen una mica més de 750 mil persones, li corresponen 17 diputats. I Lleida, amb 442 mil habitants, tria 15 diputats. Si el repartiment fos proporcional, Lleida quedaria amb 8, Girona amb 14, Tarragona amb 14 i Barcelona passaria a 99. Si no es fa així no és per criteris matemàtics, sinó d’equilibri territorial.

Un nou sistema electoral
La democràcia va néixer a Grècia. Els homes lliures i nascuts a la polis eren els únics amb dret a decidir, i ho feien en assamblees deliberatives. Però amb l’augment de la població i amb l’ampliació dels drets a totes les persones, les assamblees van deixar de ser viables. Des d’aleshores triem els nostres representants, per diferents sistemes. Jaume López, professor de ciències polítiques, explica al reporter Pere Renom un sistema electoral que podria revolucionar Catalunya. Segons López en un suposat parlament de 150 disputats, 100 d’aquests diputats procedirien de llistes nacionals desbloquejades i els altres 50 de llistes territorials que representarien les comarques i algunes subdivisions del Barcelonès. Els electors haurien de votar amb dues paperetes i podrien triar partits diferents en cadascuna d’elles. Amb aquest sistema electoral es conserva la proporcionalitat, tots els vots valen el mateix, tots els territoris compten i es redueix la partitocràcia.
Posats a millorar també es podria introduir el vot electrònic. A Catalunya tenim una empresa líder mundial en el sector. Però per introduir aquestes millores s’hauria de canviar abans la llei electoral, i ja se sap què diu la dita “el sabater és qui va més mal calçat”.