Antenes sí, a casa del veí

És recomanable apagar el wifi durant la nit? I per quina raó? Són un perill per a la salut, les seves ones? I les microones de la telefonia mòbil? Quina densitat de potència podem rebre de les antenes d’una estació base? I del nostre propi mòbil? Tenen fuites, els forns microones? “Quèquicom” aporta el coneixement bàsic que cal tenir per prendre posició respecte a les ones electromagnètiques comunes en l’àmbit domèstic.
Hi intervenen Xavier Pedrós i Jordi Biel, de la Plataforma de Marianao contra les antenes; Xavier Flores, gestor del Projecte Governança Radioelèctrica de la Generalitat de Catalunya; Elisabeth Cardis, cap del Programa de Radiació del CREAL; Xavier Giménez, del Dept. Química Física de la UB; Ismael Bataller, del Grup de Treball de Radiocomunicacions de Telecos.cat, i Jordi Navarra, alcalde St. Esteve de la Sarga.

En els últims 20 anys, les antenes de telefonia mòbil s’han fet cada vegada més presents en el perfil urbà. Però, en paral·lel amb la seva necessitat, també n’ha crescut el rebuig. Les ones electromagnètiques que emeten aquestes antenes es perceben com un amenaça invisible i generen alarma i mobilització social. Al barri de Marianao de St. Boi de Llobregat s’ha constituït una plataforma per lluitar contra una antena de telefonia mòbil. Ha aconseguit aplegar més de dues mil signatures a favor de la retirada de l’antena i s’ha reunit amb l’Ajuntament, amb els propietaris de l’edifici i amb la companyia per trobar una solució el màxim de consensuada. Precisament per fomentar un desplegament de les comunicacions sense fil respectuós amb les persones i amb el medi, la Generalitat de Catalunya ha creat el projecte de la Governança Radioelèctrica. El seu gestor és l’enginyer de telecomunicacions Xavier Flores. Amb ell mesurem els nivells del camp electromagnètic al barri de Marinao. La conclusió és que no hi ha cap punt on els valors de radiació superin la normativa europea.
Però com que als veïns de Marianao els preocupa la salut, en el reportatge s’entrevista també la investigadora Elisabeth Cardis, especialitzada en epidemiologia de la radiació al CREAL, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental. Al llarg de la seva carrera ha publicat un centenar d’articles, ha coordinat projectes internacionals de recerca i ha assessorat diversos països i organismes d’arreu del món. Segons ella de moment no s’ha pogut demostrar cap relació entre les antenes de telefonia mòbil i els càncers. En canvi, assenyala que els nostres aparells de mòbil si que poden estar relacionats amb algun tipus particular de càncer a la zona temporal del cervell, prop de la orella.
La telefonia mòbil es transmet a través de microones. L’energia de les ones electromagnètiques depèn de la freqüència. Com més alta és la freqüència, més energia transporta. El professor de Química Física de la UB Xavier Giménez compara els rajos X, la llum visible i les microones amb diferents tipus de projectils, mortífers com les bales de canó, o innocus com les pilotes de ping-pong.
En l’entorn domèstic, una altra radiació electromagnètica que ha despertat molts recels és el wifi. Es visita una casa acompanyant l’enginyer de telecomunicacions Ismael Bataller, perquè en mesuri els nivells de radiació. Un aparell wifi emet 100mW, i aquest valor decau ràpidament amb la distància, o al travessar obstacles.
Malgrat que pràcticament tot el territori català té cobertura, hi ha encara racons on no és possible utilitzar el mòbil. Un d’aquests racons: el poble de St. Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà. El seu alcalde, Jordi Navarra, explica que la cobertura no és una qüestió de comoditat, sinó de seguretat. De vegades la nostra relació amb la tecnologia no està ben canalitzada. Mentre que alguns lluiten per la retirada d’una antena de telefonia mòbil, d’altres lluiten perquè n’instal·lin una. Amb antenes o sense, mai no plou a gust de tothom.

Ones: l’energia depèn de la freqüència
El nostre univers és ple d’ones electromagnètiques. I el més curiós és que totes són pràcticament iguals. L’única cosa que varia és la freqüència. Des de les ones extrallargues de ràdio fins als raigs gamma, tot és el mateix, una ona transversal de camps elèctrics i magnètics que varien de manera més o menys ràpida.
Al costat de la llum visible -amb una freqüència més baixa-, hi ha els infrarojos, i a l’altre costat, en una freqüència més alta, les ones dels ultraviolats.
L’energia de les ones electromagnètiques depèn de la seva freqüència. A partir d’una determinada freqüència, que ve a ser a partir dels ultraviolats extrems, les ones electromagnètiques tenen prou energia per arrencar un electró a un àtom o a una o diverses molècules. Les ionitza, i per això se’n diuen ones ionitzants. En quedar la matèria ionitzada, s’indueixen reaccions químiques no previstes que poden ser nocives per a les estructures biològiques. Dins del grup de les ones ionitzants hi ha els UV d’alta energia, que els envia el sol però que queden filtrats per l’atmosfera i els raigs de freqüència més alta, com els raigs X o els raigs alfa, beta o gamma. Però, per sota d’aquestes freqüències, les ones ja no tenen prou energia per modificar l’estructura atòmica, i com més baixa sigui la freqüència, menys energia. No és qüestió de quantitat, és qüestió de freqüència.

La distància és important
Un projector lumínic és un emissor d’ones electromagnètiques, la llum visible també és una ona electromagnètica. O sigui que el podem considerar com una antena, concretament una antena directiva, ja que envia la seva radiació només en una direcció. Les antenes de telefonia mòbil també són directives. La seva àrea de projecció creix amb la distància: com més lluny, més àrea il·luminada. Però com creix aquesta zona il·luminada?
A una determinada distància, l’àrea il·luminada tindrà una certa mida. Si doblem la distància entre el projector i la pantalla, l’àrea il·luminada serà el doble? No. La mida dels costats sí que és el doble, però no pas l’àrea. Si cada costat és el doble, la superfície serà el doble al quadrat; és a dir: 2×2: quatre vegades més. Així que l’àrea d’il·luminació d’una antena serà sempre la distància al quadrat. I tots sabem, per experiència, que com més lluny estigui aquesta tela menys intensitat rebrà, menys llum en aquest cas. Això és perquè la potència del focus emissor s’ha de repartir en molta més superfície. La quantitat de radiació que rep cada unitat de superfície es coneix com a densitat de potència. Si la densitat és alta, la dutxa d’ones és gran i si la densitat és baixa, òbviament, el ruixat d’ones és dèbil. I , d’acord amb el que acabem de veure, la densitat de potència disminueix també amb el quadrat de la distància.
Entendre això ens servirà ara per poder comparar dues antenes, la d’una estació fixa i la del nostre propi mòbil.

Densitat de potència i telèfon mòbil
Tot el senyal d’una antena fixa de telefonia mòbil el concentren en un feix de 120º horitzontalment –se n’utilitzen tres per cobrir tot l’horitzó- i uns 15º, normalment cap a baix, no té sentit il·luminar cap a no hi ha usuaris. Acostumen a emetre uns 30W de potència. Imaginem que hi ha una persona a 10 metres de l’estació base, que és una distància inusualment curta, normalment es posen a 50 metres o més. Quina densitat de potència rep aquesta persona? Hem fet els càlculs i resulta que a 10 metres d’una antena de 30W aquesta persona rep una densitat de potència de… 0,72 Watts per metre quadrat. Comparem-ho ara amb el nostre mòbil. Un mòbil pot emetre uns 3Watts, si parlem pel mòbil així, col·locat a 10 cm la densitat de potència resulta ser de 23,87 W/m2. És a dir: una densitat de potència 33 vegades superior a la que rebem d’una estació base. Però atenció: la cosa no acaba aquí: si us hi heu fixat, hem fet els càlculs parlant amb el mòbil separat de l’orella, ja que aquesta fórmula no serveix pel que es diu “camp proper”. Quan parlem amb el telèfon enganxat a l’orella, hi ha un acoblament electromagnètic, que fa que l’exposició a l’energia sigui més alta. Així que, si ens preocupen les ones electromagnètiques de telefonia, no sospitem tant de l’estació base com de del nostre propi mòbil.

Recomanacions
Per aquelles persones que siguin susceptibles a les radiacions hi ha una sèrie de mesures que podeu prendre per reduir els nivells de radiació.
1. Una és parlar per mòbil utilitzant auriculars o el mans lliures
2. Si no teniu auriculars ni el mans lliures, podeu anar canviant d’orella
3. També podeu enviar missatges de text (correu electrònic, SMS, WhatsApp)
4. Utilitzar mòbils de tercera i quarta generació, ja que són més eficients i tenen una potència menor que els més antics.
5. Prioritzar les comunicacions pel telèfon fix, en lloc dels telèfons mòbils i dels telèfons domèstics sense fil.
6. Adquirir mòbils que portin la marca CE, indicatiu que s’ajusten a la normativa europea, i triar aquells que segons les especificacions tècniques tinguin la Taxa d’Absorció Específica (SAR) més baixa.
7. Minimitzar tant com sigui possible l’ús del mòbil per part de nens i adolescents.
8. Procurar parlar per mòbil en llocs oberts, i, si pot ser, evitar llocs amb poca cobertura, com ascensors, soterranis o túnels, atès que forcen el mòbil a emetre a la màxima potència.