Biodiversitat i epidèmies
El nostre planeta està ocupat pels ecosistemes més diversos: deserts, zones polars, boscos temperats, selves tropicals o esculls de corall. En general com més a prop de l’equador, més biodiversitat tenen els ecositemes. I a més biodiversitat, més complexes són les relacions tròfiques entre tots els organismes que hi viuen. Tanmateix, segurament la majoria dels ecosistemes tenen algunes espècies anomenades “clau”, ja que la seva importància és molt gran en relació a la seva abundància. La llúdriga marina (Enhydra lutris), amb la seva activitat predadora, manté a ratlla les poblacions d’eriçons de mar, i per tant, evita que es mengin totes les algues. Els gossets de les praderies (Cynomys) contrueixen un complex sistema de galeries subterrànies que espongen i drenen el sòl, i ofereixen refugi i espai de cria a altres espècies. El jaguar és un predador molt versàtil, capaç de caçar a més de 80 espècies diferents, en conseqüència, té un important paper regulador de les poblacions. El castor construix dics que inunden grans àrees de terreny i transformen profundament el paisatge. Si qualsevol d’aquestes espècies clau s’extingeix, l’ecosistema s’esfondra. De vegades aquest esfondrament afecta directament la nostra salut. A la costa est dels EUA hi ha una malatia endèmica anomenada Lyme, que transmeten les paparres, i pot causar greus alteracions neuromusculars i encefalopaties. Els científics han descobert és causada per un bacteri, que té el reservori natural en ratolins i esquirols terrestres. Quan l’ecosistema és ric i divers, els predadors com la guineu, l’ós rentador, el coiot, l’opòssum o el linx, mantenen a ratlla les poblacions de micromamífers i la paparra té pocs hostes dels que infectar-se. Però quan l’ecosistema es fragmenta, es redueix el nombre de predadors, i per tant augmenta la població de ratolins. A més ratolins, més paparres infectades, i a través de les seves picades, més malaltia de Lyme.
Un ecosistema es podria representar amb el joc del Mikado. Cada bastonet seria la relació entre una parella d’organismes: un predador i la seva presa, un herbívor i la planta, un hoste i el paràsit… A mesura que els humans extingim espècies, és com si anéssim retirant bastonets del Mikado, sense saber quina importància té cada espècie, amb el risc que eliminem una espècie clau i l’ecosistema s’esfondri. Cal doncs, que en la mesura del possible, conservem intactes els ecosistemes. La biodiversitat és una garantia d’estabilitat de l’ecosistema, però també de salut per a nosaltres.
