Bacteris: de l’intestí a Mart
Anar al planeta Mart serà una missió impossible si no es domestiquen els bacteris perquè fabriquin part de l’aliment que necessiten els astronautes i en reciclin els detritus. A més, cadascun dels astronautes s’endurà en el seu digestiu una dotació de 2 quilos de bacteris, sense la qual no sobreviurien, com qualsevol humà que no tingui flora intestinal. Fem un viatge des de la malaltia intestinal de Crohn fins al projecte Melissa, de l’Agència Espacial Europea i la UAB, que vol recrear l’ecosistema bàsic de la Terra, en miniatura.
Escherichia coli és un dels bacteris que tenim en el tub digestiu i és perfectament inocu. Hi ha altres soques d’aquest bacteri pròpies d’alguns animals que poden ser patògenes per nosaltres i causar des de diarrees lleus fins a la mort. Però, sense els bacteris, ni seria possible la vida al planeta, ni els homes es podrien plantejar viatjar a Mart. Capítol titulat “La historia de E. coli i altres bacteris“, reversionat de “Bacteris: de l’intestí a Mart”, emès el dia 21/06/2011.
La recerca bacteriana de Pere Renom comença a Collserola en un racó “marcià” secret i vermellós on emana l’àcid sulfúric. Segueix al Delta de l’Ebre per veure catifes bacterianes com les que cobrien una bona part de la superfície terrestre ara fa 3700 milions d’anys i continua en molts altres indrets del nostre entorn en què costa imaginar que hi hagi bacteris.
Fabricants d’oxigen
Els bacteris són els primers organismes vius que van aparèixer a la Terra. Són molt simples, però capaços d’obtenir energia per multitud de vies metabòliques diferents i sobreviure en ambients extrems. Tenen una gran capacitat de reciclatge, per la qual cosa són fonamentals per al manteniment de la vida a la Terra. Es creu que també podrien trobar-se a Mart.
Paisatges bacterians
El color rosat de les salines procedeix d’uns bacteris únics adaptats a tolerar altíssimes concentracions de sal. Més nociva que la sal és la radioactivitat. Amb tot, hi ha bacteris vivint en les piscines de les centrals nuclears. N’hi ha que es troben a les fonts termals. Obtenen l’energia dels compostos químics dissolts en l’aigua calenta per damunt dels 40º. Durant milions d’anys els bacteris van omplir l’atmosfera d’oxigen i això va permetre l’aparició de la vida complexa. El microbiòleg Jordi Urmeneta mostra els tapets microbians del Delta de l’Ebre que són anàlegs als primers ecosistemes que van aparèixer al planeta fa 3700 milions d’anys.
Formes de vida simples
Marc Boada explica que els bacteris són les formes més simples de vida: una membrana que separa el medi intern del medi extern, un ADN amb la informació genètica i diversos enzims per a la replicació, la reparació i l’alimentació. Es creu que les cèl·lules dels animals, vegetals i fongs són fruit de la simbiosi de diversos bacteris. Tenim, doncs, bacteris a l’interior de cadascuna les cèl·lules.
La flora bacteriana i la malaltia de Crohn
Al voltant del 98% del total de bacteris del cos viuen al tub digestiu, són la flora bacteriana. Conté uns mil tipus de bacteris diferents i pesa dos quilos, o sigui, més que el fetge o el cor. El Dr. Francisco Guarner fa notar que el sistema digestiu té una relació de simbiosi amb els bacteris intestinals. Ells hi troben aliment i a canvi ens faciliten l’absorció de nutrients. A més, són bàsics per a la maduració del sistema immune. Quan la flora no és estable es generen problemes digestius crònics com la malaltia de Crohn, una inflamació dels intestins. A l’Albert Santana li van diagnosticar als 15 anys. Des d’aleshores ha anat tenint diferents brots. Per trobar-ne la cura investigadors de la Vall d’Hebron tracten de determinar la composició exacta de la flora intestinal humana.
El motor de l’ecosistema
Els bacteris són fonamentals per al funcionament tant del nostre intestí com del nostre planeta. La Terra és un immens ecosistema, on tota la matèria es recicla gràcies a l’activitat bacteriana. Si algun dia els humans van a Mart, caldrà reciclar amb l’ajut de bacteris. L’Agència Espacial Europea (ESA) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) tracten d’aconseguir amb el projecte Melissa reciclar l’aire, l’aigua i part dels aliments que s’enduran els astronautes. Gràcies als bacteris algun dia l’home aconseguirà recórrer els 100 milions de quilòmetres que ens separen de Mart i trepitjar-ne la superfície. D’aquesta manera, tornarem a ser testimonis d’un petit pas per a un home, però d’un nou gran salt per a la Humanitat. Caldrà veure si, a més, hi ha bacteris…
