Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola

Muntar-s’ho bé: cavalls al natural

publicat el 21.01.2009

Una mirada a la vida i la història del cavall, un animal que des de fa segles està integrat en la vida dels humans, als quals presta grans serveis. Ens endinsem en el coneixement d’un animal que va ser domesticat fa més de 6.000 anys. Inicialment es destinava al consum, però aviat va ser utilitzat també com a força motriu i de muntura.

El cavall va ser domesticat fa 6.000 anys o més. Inicialment, sembla que es destinava al consum, però aviat va ser utilitzat també com a força motriu i de muntura. Avui dia, el cavall és sobretot un animal de muntura, que malgrat el temps transcorregut continua necessitant ser domat. El reporter Pere Renom s’acosta, de la mà d’Àngels Gol, a la doma natural, un sistema menys agressiu que la doma tradicional, capaç de dominar l’animal sense anul·lar-lo ni sotmetre’l per mitjà de la por.

Renom també participa en la “Tria dels mulats” d’Espinavell, una tradicional activitat ramadera que consisteix a aplegar els diferents grups de cavalls que a l’estiu pasturen als prats alpins del Ripollès i del Conflent i a separar els pollins (o mulats) de les seves mares per destinar-los a l’engreix i al consum. Finalment va a veure un partit de polo, una activitat esportiva en la qual els cavalls són portats al límit del seu rendiment físic.

D’altra banda, Marc Boada, el presentador del programa, explica l’evolució del cavall des d’un petit herbívor de 20 kg de pes i cinc dits per pota fins a l’actual animal de 400 o 500 kg de pes i un sol dit per pota. S’hi ajuda mostrant una falabella, un raça de cavall nan de la mida d’un gos mastí. També analitza algunes de les adaptacions fisiològiques del cavall relacionades amb el cor, els pulmons i la melsa, que el converteixen en un superesportista com, per exemple, una mena d’EPO natural, una autotransfusió que augmenta un 25% el seu volum de globus vermells.

Quèquicom... Llegir més publicacions.