La tardor i la llum
La luminoteràpia, un tractament que ajuda a superar l’abatiment estacional causat per la reducció de les hores de llum pròpia de la tardor i l’hivern. El reporter Pere Renom entrevista especialistes en psiquiatria, en la son, i un tècnic en il·luminació. També visita un dels paisatges de tardor més bonics de Catalunya, als Pirineus, per explicar perquè es produeixen els canvis de colors de les fulles. Observa de ben a prop uns quants mamífers salvatges i és testimoni de com es preparen per passar l’hivern. I es cabussa davant les costes de Mataró per veure la tardor submarina.
Què és la tardor?
Quan els raigs solars incideixen perpendicularment en una superfície no només la il·luminen, també l’escalfen. Si l’angle no és recte, l’energia del mateix raig solar es reparteix en una superfície més gran. Al mateix punt hi ha menys intensitat de llum i menys calor que quan la superfície és perpendicular. A l’estiu hi ha moltes hores de llum i al mig del dia arriba perpendicularment, mentre que a l’hivern hi ha poques hores de llum i arriba molt esbiaixadament; per això a l’hivern fa més fred que no pas a l’estiu. La causa és l’eix de rotació del planeta Terra que es troba inclinat 23.5º respecte a la perpendicular del pla on orbiten tots els planetes del sistema solar, l’anomenat pla de l’eclíptica. La Terra descriu una òrbita el·líptica al voltant del sol. El punt en què l’hemisferi nord rep els rajos de manera més perpendicular és el solstici d’estiu (el 21 de juny), i el punt en què rep els rajos solars amb la máxima inclinació és el solstici d’hivern (21 de desembre). Els punts intermedis són els equinoccis de primavera (21 de març) i de tardor (21 de setembre). La tardor és, doncs, el període que va de l’equinocci de tardor fins al solstici d’hivern, durant aquest període l’hemisferi va augmentant progressivament la inclinació respecte als rajos del sol, els dies són cada vegada més curts i la temperatura va baixant.
Per què els boscos canvien de color a la tardor?
En realitat els boscos caducifolis que es pinten de colors vermellosos i torrats són un ecosistema que ens agafa una mica de resquitllada als països mediterranis i l’hem de buscar a les obagues més humides, al fons de les valls o a la muntanya mitjana, entre 900 i 1.600 metres d’altitud, especialment als Pirineus. Quan el dia es comença a escurçar les plantes detecten la disminució de la quantitat de llum i comencen a segregar una sèrie d’hormones que són el senyal perquè una substància anomenada suberina s’acumili a la base de la fulla. En concret en una zona anomenada el pecíol, que és la branqueta que uneix la branca amb el limbe de la fulla. Aquesta suberina fa la funció de tap, de tal manera que obstrueix l’entrada de saba dins la fulla, i com que la fulla no rep nutrients inicia el procés de mort. A mesura que les fulles es moren es produeix un procés de degradació dels pigments fotosintètics. El primer que es degrada és la clorofil·la, que dóna el característic color verd. I aleshores apareixen altres colors que ja hi eren, a la fulla, perquè són altres pigments fotosintètics que quedaven emmascarats per la dominància de la clorofil·la. Aquest procés es pot veure molt bé en un mateix arbre. Les fulles comencen a canviar de color pels extrems, mentre les zones més ben innervades conserven encara el color verdós. Quan el procés avança les fulles queden grogues del tot, després marrons, color que indica la necrosi dels teixits i finalment amb un cop de vent cauen; tècnicament el fenomen s’anomena abcisió.
Per què serveixen els diferents pigments de les fulles?
Aquest pigments, localitzats a l’interior de les cèl·lules de les fulles, en uns orgànuls cel·lulars anomenats cloroplasts, són mol·lècules capaces de “capturar” l’energia lumínica. Cadascun d’aquests pigments “s’especialitza” a captar cert tipus de llum. Resulta que la llum del sol, malgrat que la veiem blanca, conté tot l’espectre de colors, com podem veure fàcilment quan utilitzem un prisma. Cada color correspon a una intensitat de llum, que es pot mesurar en longituds d’ona. Per fer més eficient l’absorció de llum, les plantes utilitzen sistemes “trampa” anomenats fotosistemes. Els fotosistemes estan formats per un centre de reacció i un complex antena. Cada complex antena consisteix en unes 200 mol·lècules de clorofil·la i unes 50 mol·lècules de xantofiles i carotens. Quan cadascun d’aquests pigments capta un fotó, puja el nivell energètic dels seus electrons. Aquesta energia d’excitació és transferida, per un procés de ressonància, de pigment a pigment, fins que arriba al centre de reacció on se situa una mol·lècula especial de clorofil·la que inicia pròpiament el procés de fotosíntesi. Però les xantofiles i els carotens, no només contribueixen a millorar la captació de llum sinó que sobretot dissipen l’energia d’excitació excedentària en forma de calor i eviten, així, danys importants als centres de reacció. En conclusió els colors que veiem a la tardor són pigments que milloren l’eficiència fotosintètica de les plantes i les protegeixen d’un excés de radiació.
