L’herència: de pares a fills
Anirem a la Fira Internacional d’Aviram de Valls, on veurem centenars de races de coloms diferents. Sabrem com s’ho fan els criadors per obtenir-les. Entendrem què és la recombinació genètica, les lleis de l’herència i les mutacions. I finalment veurem com s’integra tot aquest coneixement per reconstruir l’arbre genealògic de la humanitat.
L’herència és allò que ens transmeten els nostres progenitors: diners, propietats, deutes… i tots els nostres caràcters biològics. El conjunt de tots aquests caràcters constitueix un individu únic i irrepetible, i la informació per “construir-lo” s’hereta d’un òvul i d’un espermatozoide units en la fecundació. Sorprenentment, una persona no produeix dos espermatozoides o dos òvuls iguals al llarg de tota la vida. Durant la formació de les cèl·lules sexuals, els cromosomes s’aparellen i intercanvien informació en un procés anomenat “recombinació genètica”. Aquesta barreja d’informació és una de les claus que l’herència sigui tant variable. Hi ha, però, un parell d’excepcions a aquesta regla: el cromosoma Y, que s’hereta pràcticament sense recombinar per línia paterna, i el DNA mitocondrial, que s’hereta íntegre per línia materna. Estudiant-ne les mutacions es pot elaborar un arbre genealògic de la humanitat de desenes de milers d’anys. Els resultats mostren que tots els humans actuals procedim d’un avantpassat comú de fa només uns 100.000 anys aparegut a l’Àfrica. La nostra història es caracteritza per una successió de migracions a partir de les quals vam anar ocupant progressivament els cinc continents i ens vam anar diferenciant en els pobles actuals.
