Contra el vidre

Qüestionem la fragilitat del vidre a cops de mall i a trets de revòlver Magnum amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra. També es mostren i s’expliquen uns éssers vius amb esquelets de vidre.

L’empresa Cricursa va acceptar el repte del programa de fabricar expressament vidres laminats antibala i antiavalots i posar-los a prova. La resistència dels vidres laminats depèn bàsicament del nombre de vidres utilitzats, del seu gruix, del nombre de butirals col·locats entre vidre i vidre i de la presència o absència d’un material anomenat policarbonat.
Marc Boada explica que, en realitat i per fort que sigui, el vidre no és un sòlid sinó un “fluid congelat”. Això explica algunes de les seves sorprenents propietats físiques, de les que en treuen profit els artesans per poder-lo modelar. El reporter Pere Renom segueix el procés de fabricació del vidre bufat artesanalment i intenta crear una copa a la fàbrica més gran d’Espanya on encara es bufa vidre artesanalment. Abans però, s’haurà d’haver preparat una barreja de sorra, marbre, sosa, nitrat sòdic, bòrax, dolomita i vidre triturat que es fondrà al forn de fusió, a una temperatura de 1.450 ºC.

Els humans vam descobrir el vidre fa 5.000 o 6.000 anys, però no som ni els únics ni els primers que ens servim d’aquest material. Uns organismes aquàtics poc coneguts fabriquen vidre des de fa prop de 100 milions d’anys. Pere Renom busca éssers vius que tenen esquelets de vidre en un determinat moment del seu cicle biològic i els troba a l’estany d’Ivars. Hi ha unes altres algues microscòpiques que també fabriquen un esquelet de vidre que el conserven tota la vida: són les diatomees.