Carregar les piles
Què tenen en comú una pila elèctrica, un tubercle o el greix corporal? Són formes d’emmagatzemar energia. L’energia s’ha d’emmagatzemar per consumir-la quan es necessita i per moure’s autònomament. Una travessa pels Pirineus és una situació ideal per entendre com i perquè s’emmagatzema l’energia.
Per moure’s cal energia. Un cotxe, un avió o un animal quan es desplacen consumeixen energia contínuament. Però com que són sistemes autònoms, és a dir, no estan connectats a cap xarxa energètica, han de portar l’energia emmagatzemada al damunt i recarregar-la de tant en tant. La benzina, el querosè o el greix són formes d’emagatzemar l’energia químicament. Les piles, les bateries, els condensadors, les sals inorgàniques o l’aire comprimit són altres formes d’emmagatzemar energia i els humans les utilitzem per alimentar aparells electrònics desconnectats de la xarxa com els mòbils, els portàtils, els rellotges o les joguines.
També cal emmagatzemar energia quan es produeix en un moment diferent de quan es necessita, per exemple, l’energia solar la produim de dia, però sovint la utilitzem de nit, als vegetals els passa el mateix.
El reporter del QQC Pere Renom fa una travessa des de la Vall de Núria fins al cim del Canigó. Durant un parell de dies camina 9 hores diàries per fer un total de 45 km i 3.000 metres de desnivell acumulat a través de paratges aïllats i ha de carregar al damunt tota l’energia que necessita. Pel camí va observant altres formes d’emmagatzemar energia com l’energia potencial de l’aigua utilitzada en centrals hidroelèctriques reversibles, l’energia tèrmica dels núvols, que compara amb l’emmagatzematge de les centrals termosolars, les bateries del refugi, les piles dels seus aparells electrònics com el mòbil o el GPS, els tubercles de les plantes i el seu propi greix corporal que, com en les marmotes, li permet sobreviure quan falta l’aliment. També s’explica el concepte de densitat energètica per valorar l’eficiència de l’emmagatzematge energètic. Un dels sistemes més eficients és l’hidrogen, per això s’utilitza en molts cohets espacials i ara experimentalment també en cotxes. El reporter en condueix un.
L’excursió conclou al cim del Canigó, a 2.784 m d’altitud. S’ha de ser un animal per carregar tan amunt les pròpies piles.
