Cítrics: esprémer fins a la pell
Cada cop que el consumidor tria taronges sense llavors perjudica les abelles, ja que aquests insectes provoquen fecundacions creuades entre varietats i apareix la pinyolada. En conseqüència, els agricultors les foragiten. Obtenir mel de tarongina és cada cop més difícil. “Quèquicom” va al País Valencià per veure quines en són les principals espècies i varietats de cítrics, com se’n fa el suc i com se n’aprofita fins i tot la pell i la polpa per produir energia. També explica com la vitamina C combat els radicals lliures.
De manera espontània, molts cítrics desenvolupen el fruit així que el pol·len toca a les portes de seva part femenina, sense donar temps que es produeixi la fecundació. Com que no hi ha hagut fecundació, no hi ha embrió, és a dir, no hi ha llavor o pinyol, però el fruit madura igualment. Aquest fenomen es diu partenogènesi.
Els agricultors han anat seleccionant varietats de taronges i de mandarines que espontàniament no tenien pinyols. Ara bé, succeeix que les abelles pol·linitzen amb pol·len procedent d’una varietat fèrtil conreada en un camp veí. Aleshores es pot produir una veritable fecundació i apareixen inesperadament taronges o sobretot mandarines amb pinyols. Aquest fenomen s’anomena pinyolada i té conseqüències desastroses pel productor de cítrics, ja que els consumidors refusen els cítrics amb pinyols. La solució adoptada per l’Administració ha estat obligar a instal·lar els ruscos d’abelles a 5 km de distància dels camps de cítrics durant la primavera. A més, permet fumigar els arbres en flor per tal d’eliminar qualsevol insecte. Perjudicar les abelles va comportar una disminució de la pol·linització, que es va haver de resoldre amb l’addició artificial d’hormones vegetals que induïssin el desenvolupament partenogenètic dels fruits. Actualment, però, es tendeix a planificar amb molta cura el conreu de varietats compatibles de cítrics en camps adjacents, però les abelles continuen proscrites i la mel de taronger costa de trobar.
Reproducció per empelts
Pel fet de no presentar pinyols, l’única manera de multiplicar les varietats sense llavors és per empelts. Empeltar és unir fermament els teixits interns de dues varietats vegetals de manera que la saba pugui circular entre elles.
Un mateix peu o tronc de cítric pot tenir branques empeltades de llimoner, mandarina i taronger simultàniament, perquè tots són del mateix gènere. Pere Renom veu a Alcanar com viveristes com Jordi Sancho apliquen la tècnica de l’empelt.
La vitamina C
Coneguda també com E-300 o àcid escòrbic , la vitamina C és un remei contra l’escorbut, una malaltia causada per la manca d’aquesta substància. Aquesta vitamina és essencial per combatre els radicals lliures. Aquests radicals es caracteritzen perquè els manca un electró i, per suplir la carència, el roben a un altre compost de l’organisme. Es produeix així una cadena de robatoris que pot acabar malmetent algun compost fonamental com les defenses. L’ésser humà no segrega vitamina C per si mateix i l’ha d’obtenir de l’exterior. Però les taronges no són els vegetals que tenen més vitamina C i menys encara el suc de taronja, que en perd molta.
Un nou mètode de conservació del suc
Les taronges que es descarten per a la seva distribució en mercats s’utilitzen per fer suc. Per conservar-lo, aquest suc se sotmet a un procés de pasteurització. Al centre tecnològic Ainia, de València, han desenvolupat un nou mètode de conservació basat en la injecció en el suc de diòxid de carboni (CO2) en estat supercrític, és a dir, a una temperatura i pressió determinades. Victoria Capilla, del departament d’Enginyeria i Processos d’Ainia, explica que així com els tractaments tèrmics (pasteurització) afecten la qualitat del producte, l’aplicació de CO2 no n’altera les característiques ja que aquest gas s’acaba perdent.
De pell a energia
Les restes de pell de les taronges encara contenen proteïnes, fibres vegetals i algun sucre. Per aquest motiu, s’usen per enriquir la dieta del bestiar barrejades amb palla. Però si es fermenten, les pells també poden utilitzar-se per obtenir bioetanol i produir electricitat o combustible per a la maquinària agrària. Per demostrar-ho, Marc Boada ensenya a plató com obtenir energia a partir de quatre llimones.