Coure, el metall elèctric
Associat amb l’electricitat, el coure ha ajudat a canviar el món. A més de ser un bon conductor, alguns dels seus compostos són superconductors. En els éssers vius és un transmissor d’electrons en moltes reaccions bioquímiques. També forma part de diversos pigments verds i blaus de les pintures gòtiques i de vegades pot adquirir tonalitats elèctriques.
El coure és un bon conductor de l’electricitat. Per aquest motiu tots els nostres aparells elèctrics i electrònics en tenen fins a un 30%. Tradicionalment la xarxa elèctrica està feta amb fils de coure però en alguns casos s’està substituint per cables trenats d’alumini més segurs, lleugers i barats, malgrat que tenen pitjor conductibiltat.
El reporter Pere Renom s’enfila a amb uns electricistes per substituir els cables de coure desprotegits per cable d’acer trenat i plastificat. Segueix el coure fins a la planta de recuperació i la foneria. Veu el procés metal·lúrgic, com es fon i com es lamina per obtenir-ne la matèria primera amb la que es fabriquen les catenèries dels ferrocarrils. Descobreix també què és un superconductor i que n’hi ha de basats en compostos de coure. I participa en un experiment per veure com la resistència d’un cable elèctric fabricat amb material superconductor, desapareix quan se’l refreda amb nitrogen líquid.
El programa també tracta el paper del coure en els éssers vius. Bàsicament és un transmissor d’electrons en moltes reaccions bioquímiques, però en els crustacis fins i tot forma part de la seva sang. Enlloc d’hemoglobina, aquests animals tenen hemocianina.
Finalment Renom visita el MNAC per mostrar que el coure també és present en molts dels pigments verds i blaus de les pintures gòtiques. El seu anàlisi permet millorar les tècniques de restauració.
A plató el presentador Jaume Vilalta explica que la conductibitat elèctrica del coure és el resultat de la seva configuració electrònica. També aclareix la llei d’Ohm, segons la qual la intensitat del corrent elèctric és proporcional a la tensió i inversament proprocional a la resitència.
Hi intervenen Cisco Moreno de Estavanell Energia, Jordi Clarà, director d’operacions La Farga, Guiomar Rotllant investigadora de l’IRTA, Xavier Obradors i Teresa Puig de l’ICMAB i Nativitat Salvadó del Departament d’Enginyeria Química, del la UPC.
