L’alcohol, una molècula perillosa

Els antics grecs eren molt aficionats a les celebracions socials, i les anomenaven “simpòsiums”, que literalment vol dir “beure plegats”. El reporter Pere Renom organitza un simpòsium científic amb un grup d’amics, per beure plegats i analitzar com l’alcohol els afecta. Entendrem què causa la toxicitat de l’alcohol, per què genera addicció, què determina la seva tolerància i quin és el límit saludable per al seu consum.
Hi intervenen el bioquímic de la UB Enric I. Canela, el metge Antoni Gual de l’Hospital Clínic i Rafael Madonado catedràtic de farmacologia de la UPF.

Simpòsium científic
Els antics grecs eren molt aficionats a les celebracions socials, i les anomenaven “simpòsiums”, que literalment vol dir “beure plegats”. En la sobretaula, embriagats pel vi, filosofaven sobre aspectes ben diversos de l’existència. Aquest és l’argument del famós diàleg de Plató “El banquet”. Avui, amb un grup d’amics, el reporter Pere Renom ha organitzat un simpòsium científic. Beuran plegats i analitzaran com l’alcohol els afecta. Com en qualsevol vetllada, comencen amb un pica-pica i unes cerveses ben fredes per calmar la set i la calor. Per esbrinar com l’alcohol afecta les persones de manera diferent, s’ha convocat un grup heterogeni d’amics. N’hi ha de més joves i de més madurs, d’homes i dones. Així veuran si el pes, l’edat i el sexe influeixen en la tolerància a l’alcohol. Després dels aperitius arriben les sardines a la brasa, i les acompanyen amb un vinet blanc. Amb les gambes enceten el vi negre. Amb les postres arriba el cava, una altra beguda típica de les celebracions. Com que ja no estan en condicions de conduir un cotxe, fan un test en bicicleta que resulta prou desastrós. Sota els efectes de l’alcohol es redueix el nombre i la velocitat dels moviments oculars, per la qual cosa recollim menys informació de l’entorn i és de pitjor qualitat. Per exemple, es fa difícil calcular correctament les distàncies, o la pròpia velocitat. S’altera també la coordinació entre el sistema sensorial i motor. Disminueix el control dels moviments de precisió. Disminueix el rendiment muscular. I s’altera l’equilibri.
Una sardinada estiuenca no pot acabar sense un bon cremat. Al llarg de la vetllada han anat fent diversos tests d’alcoholèmia. Com que no han parat de beure els valors han augmentat progressivament. L’Oriol és qui més ha begut i qui mostra els valors d’alcoholèmia més elevats. Tot i que també és cert que la tolerància a l’alcohol disminueix amb l’edat. La Marta és qui menys ha begut, però, en canvi, els seus valors són els segons més alts. Es fa evident, doncs, que les dones metabolitzen l’alcohol pitjor que els homes. Ara, per destoxificar-se, el cos necessitarà una hora per a cada 0.1 mg/l d’alcohol que hagin consumit. És a dir, que alguns s’hi estaran tota la nit. Per divertits que puguin ser alguns efectes de l’alcohol, qui juga amb foc es pot cremar.

Bioquímica de l’alcohol
Una vegada l’alcohol entra al nostre organisme s’incorpora a una ruta metabòlica. La bioquímica converteix les copes en matrassos i estudia, pas a pas, la transformació de les molècules. El bioquímic de la UB Enric Canela explica que: “les begudes alcohòliques tenen, com el seu nom indica, tenen alcohol, tenen etanol. Aleshores, l’etanol a l’organisme es transforma mitjançant un enzim que es diu alcohol deshidrogenasa (ADH) es transforma en un altre producte que es diu acetaldehid […] aquest producte si s’acumula a l’organisme ens fa autènticament dany perquè és molt reactiu i pot produir malalties com el fetge gras, la cirrosi hepàtica, o fins i tot càncer. […] Un segon enzim anomenat aldehid deshidrogenasa (ALDH) transforma l’aldehid en àcid acètic, que al pH de l’organisme està en forma d’acetat. Aquest compost en concentracions molt diluïdes és el vinagre”. L’acetat es continua degradant fins a generar finalment CO2 i aigua. Aquesta sèrie de reaccions químiques produeixen energia, en total 2Kcal per gram d’etanol. Per tant, certament l’alcohol engreixa. Les reaccions químiques podrien semblar senzilles, però, perquè us feu una idea, la molècula d’etanol està formada per nou àtoms. Mentre que el primer l’enzim que la degrada, l’alcohol deshidrogenasa (ADH), en té entre 11 i 12.000. És evident que la selecció natural ha hagut de treballar molts milions d’anys per aconseguir una eina bioquímica com aquesta.

Mites sobre alcohol
El gran arrelament de l’alcohol en la nostra cultura ha facilitat l’aparició de molts mites, que contraposem a la realitat:
1. Es diu que l’alcohol és un estimulant/ Però, en realitat, és un depressor del sistema nerviós
2. També se’l considera un aliment/ Però de fet no té cap valor nutritiu
3. Es creu que obre la gana/ Però irrita l’estómac, i mengem per alleugir-nos
4. Pensem que treu la set / Però realment dona més set perquè deshidrata
5. “Aguantar” l’alcohol és un tret positiu/ Quan, de fet, és un risc per a l’addicció
6. L’alcohòlic es titlla de viciós / I s’hauria d’entendre que és un malalt

Addicció a l’alcohol
L’addicció a l’alcohol és un malaltia psiquiàtrica que sol desenvolupar-se lentament i sovint és ignorada pel propi malalt, encara que sigui ben visible al seu entorn social i familiar. El doctor Antoni Gual fa més de 30 anys que hi treballa. Explica que no hi ha un límit definit a partir del qual una persona és alcohòlica, el que hi ha és una gradació des de l’abstemi fins al consumidor empedreït, el que està clar és que quan més consum, més risc per a la salut. L’evidència científica cada vegada redueix més les dosis recomanables. Fa 30 anys es recomanava fins a 1g d’alcohol pel quilo de pes al dia, és a dir, una persona de 80 kg podia veure 80 g d’alcohol, una ampolla sencera de vi al dia. Avui, el límit se situa en 110 g d’alcohol a la setmana. Gual també recomana mirar-se l’alcohol amb molt de respecte malgrat el continu bombardeig favorable de la publicitat, es tracta d’una substància perillosa, additiva i tòxica i si es vol consumir s’ha de fer amb molt de compte.
Saber el contingut d’etanol de cada beguda pot ajudar a beure amb moderació. Per facilitar el càlcul s’estableix la Unitat de Beguda Estàndard (UBE). Al nostre país, una UBE conté 10 grams d’alcohol pur o etanol. A partir d’aquí s’ha calculat que una canya de cervesa equival a una UBE, una copa de vi també equival a una UBE, i un cigaló o un xarrup, també. Per contra, una copa de licor, com el conyac, són dues UBE igual que un combinat, com el gintònic.

Neurofisiologia de l’alcohol
Un equip de la UPF dirigit pel catedràtic de Farmacologia Rafael Maldonado ha dut a terme un experiment amb ratolins per saber com l’alcohol afecta el nostre sistema nerviós. Els animals aprenen a accionar una palanca per obtenir de premi una gota d’alcohol. Subministrant-los diferents concentracions d’alcohol s’ha pogut entendre millor el procés d’addicció. Madonado explica que l’alcohol activa els circuits cerebrals del plaer, els mateixos que s’activen en una relació sexual o en un àpat saborós. L’alcohol afecta aquest circuit i el transforma, de manera que al final consumim alcohol no pel plaer, sinó per evitar trobar-nos malament si el deixem de consumir. Un consum repetitiu d’alcohol mata neurones i dona un quadre patològic anomenat “demència alcohòlica”, les persones afectades per aquesta demència tenen un cervell molt similar a les persones afectades per Alzheimer. Maldonado també explica que per tractar l’addició hi ha actualment dues estratègies farmacològiques possibles: reemplaçar l’alcohol amb un fàrmac igual de plaent que no tingui els efectes adversos, o evitar els efectes plaents de l’alcohol. Lògicament, la primera estratègia és molt més prometedora, i ja s’han localitzat algunes dianes cerebrals per aplicar-lo.

Recomanació de consum màxim
No hi ha dubte que l’alcohol té conseqüència negatives evidents en el nostre organisme, però, es pot fixar un límit poc perjudicial? S’ha vist que el risc per a la salut es dispara a partir de 100 g d’alcohol, o 10 UBEs setmanals. Per tant, es poden beure fins a 10 copes de vi, o 10 mitjanes de cervesa repartides al llarg de la setmana.