Cat | Esp | Eng
Pere Renom

“No et vàrem donar un lloc fix, ni faç pròpia, ni un ofici peculiar, Oh Adam!, perquè el lloc, la imatge i les ocupacions que desitgis per tu, aquests els tinguis i posseeixis per la teva pròpia decisió i elecció […] Ni celeste, ni terrestre et vàrem fer, ni mortal ni immortal, perquè tu mateix com a modelador i escultor propi, al teu gust i honra et forgis la forma que prefereixis per tu.”

Giovanni Pico della Mirandola

enginyeria

Atrapa llamps

publicat el 18.03.2014

Els llamps són descàrregues elèctriques potentíssimes que es produeixen en microsegons. Amb tot, és possible ser més ràpids que ells i atrapar-los amb una càmera d’alta velocitat, detectar-los amb antenes, seguir-los la pista als arbres o als minerals del subsòl, conduir-los cap a parallamps, i reproduir-ne el plasma en màquines per tallar acer, en fluorescents […]

Dissenyant el teclat català

publicat el 14.01.2014

A proposta de Quèquicom, l’enginyer lingüístic Lluís de Yzaguirre de la UPF, i Joan Montané, membre de Softcatalà, dissenyen una nova disposició del teclat adaptada a la llengua catalana. Amb aquest nou teclat podríem escriurem més de pressa i reduiríem lesions a mans i canells. El teclat Qwerty, té per fi un teclat alternatiu més […]

Coure, el metall elèctric

publicat el 5.11.2013

Associat amb l’electricitat, el coure ha ajudat a canviar el món. A més de ser un bon conductor, alguns dels seus compostos són superconductors. En els éssers vius és un transmissor d’electrons en moltes reaccions bioquímiques. També forma part de diversos pigments verds i blaus de les pintures gòtiques i de vegades pot adquirir tonalitats […]

Carregar les piles

publicat el 15.01.2013

Què tenen en comú una pila elèctrica, un tubercle o el greix corporal? Són formes d’emmagatzemar energia. L’energia s’ha d’emmagatzemar per consumir-la quan es necessita i per moure’s autònomament. Una travessa pels Pirineus és una situació ideal per entendre com i perquè s’emmagatzema l’energia. Per moure’s cal energia. Un cotxe, un avió o un animal […]

El motor de bat a bat

publicat el 9.11.2012

Què és el que fa que un cotxe “tingui nervi” com un Fórmula 1? ABS, ESP… ¿Què signifiquen aquestes sigles? Quan es va fabricar el primer cotxe? Com és un motor per dins? Pere Renom munta un motor peça per peça, visita el banc de proves de SEAT i rep una classe pràctica de conducció […]

Robots: millorant la natura

publicat el 22.10.2012

Un bisturí robotitzat de la UPC que s’adapta al batec del cor i fa que el cirurgià operi amb més precisió perquè té la sensació que opera un cor aturat. Un robot submarí que pot rescatar una caixa negra a mig kilòmetre de fondària, el Girona 500, i un petit esclau que neteja el terra […]

Tres cares del carboni

publicat el 25.04.2012

Què tenen en comú el carbó de cremar, un casc de motorista i un diamant? Són tres cares del carboni, un element químic amb propietats extraordinàriament diferents segons com s’organitza. Pere Renom construeix una pila carbonera per fer carbó vegetal. Més tard assisteix a la talla d’un un diamant i entén per què és tan […]

Satèl·lits low cost

publicat el 2.11.2011

La indústria aerospacial és un sector d’inversions tan astronòmiques que només les grans agències com la NASA o la ESA, o companyies multinacionals les poden costejar. Un equip internacional d’estudiants i enginyers de la UPC està desenvolupant un projecte per enviar un satèl·lit a l’espai per menys de 1.200 euros. El repte s’enmarca en el […]

Aprofitar el sol

publicat el 3.05.2011

Un dels models energètics alternatius als hidrocarburs és l’energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic. Les plaques solars continuen sent relativament cares. En les grans instal·lacions fotovoltaiques s’assagen altres tecnologies per rebaixar costos, com les anomenades plaques solars de concentració. Joan Ignasi Rosell, de la Universitat de Lleida, explica en què consisteixen. […]

Gaudí i les formes de la natura a la Sagrada Família

publicat el 10.11.2010

Per conèixer millor la relació de l’arquitectura de Gaudí amb la natura, el biòleg Pere Renom s’enfila en un bosc de fajos de més de 40 metres d’altura i en compara l’estructura amb la de la nau central de la Sagrada Família, concebuda com un bosc de pedra. Els hiperboloides que rematen la volta de […]