Buscant la vacuna
Les malaties infeccioses que més persones han matat a la història són la pesta negra, causada per un bacteri (Yersinia pestis) i la verola, causada per un virus (Variola major). Es creu que la verola va sorgir en la revolució del neolític, fa uns 10.000 anys. Se n’han trobat evidències en mòmies egípcies del segle III aC. Al llarg dels segles ha provocat nombroses epidèmies que van delmar la població, especialment durant l’Edat Mitjana. Amb l’arribada dels europeus a Amèrica es creu que va acabar amb el 90% de la població indígena. Al segle XIX, l’augment demogràfic de la població mundial, va facilitar que matés unes 400.000 persones al dia. I durant el segle XX, tot i que la vacuna ja havia estat descoberta, encara va matar 300 milions de persones més. Infecta principalment la cavitat bucal i l’esòfag, però acaba passant a la sang i també produeix una erupció cutània molt espectacular amb màcules purulentes arreu del cos. La seva vacuna va ser la primera que es va descobrir, l’any 1796, gràcies a la capacitat observadora del metge rural anglès Edward Jenner. En aquella epoca se sabia que les lleteres, es contagiaven lleument de la verola vacuna, quan munyien les vaques, i posteriorment quedaven immunitzades de la mortífera verola humana. Jenner va raspar el pus de les màcules d’una lletera i el va innocular a un nen, el qual va tenir febre durant uns dies però es va recuperar aviat. Al cap d’un parell de mesos Jenner va inocular el virus de la verola humana al mateix nen, però aquesta vegada no va desenvolupar la malaltia. Aquest descobriment es va estendre arreu del món i la vacunació de la verola va salvar milions de vides. Posteriorment el també científic Louis Pasteur va proposar, en homenatge a Jenner, que aquest tipus de medicament s’anomenés “vacuna” perquè tenia l’origen en la vaca.
Actualment les vacunes es basen en l’estimulació de la immunitat natural a través de la innoculació de microorganismes patogens desactivats, atenuats, de les seves toxines o de les seves subunitats estructurals. Desenvolupar una vacuna requereix de diverses fases: computacional, in vitro, in vivo en animals de laboratori, sovint transgènics, i d’assajos clínics en unes poques persones, en centenars i en milers de persones, abans de poder-se aplicar massivament. El procés és, doncs, molt costós en temps i recursos i s’estima que en el cas del coronavirus no arribarà fins d’aquí uns 15-18 mesos. Per això, mentrestant, s’estudien altres estratègies com els medicaments antivirals, que disminueixen la càrrega viral de les persones infectades i, per tant, redueixen la seva capacitat de contagi.
