Cursa armamentista contra el coronavirus
Els ecòlegs sovint parlen de la hipòtesi de la Reina Roja, com una metàfora per descriure certes dinàmiques evolutives. L’expressió està extreta de la novel·la de Lewis Carroll, “Alícia a través del Mirall“, on Alícia visita el país de la Reina Roja, i descobreix que allà cal córrer per no moure’s de lloc. Aquesta dinàmica s’ha detectat en la coevolució de molts organismes, com predador-presa, herbívor-planta o hoste-paràsit, i consisteix en un augment paral·lel de l’aptitud (fitness) per mantenir el statu quo. Una presa com la gasela és cada vegada més veloç, fet que obliga a un predador com el guepard, a desenvolupar més i més velocitat per adaptar-s’hi. L’acàcia desenvolupa llargues punxes per evitar els herbívors, i la girafa, al seu torn, es protegeix amb una llengua molt dura. Aquesta dinàmica també es pot veure com una escalada o cursa armamentista. Els humans l’hem seguida moltes vegades al llarg de la història. Potser els exemples més coneguts són l’augment progressius de la mida dels vaixells de guerra, emprès pel països més poderosos, just abans de la 1a Guerra Mundial, o l’increment de l’arsenal nuclear endegat pels EUA i la URSS durant la Guerra Freda.
La nostra relació amb els virus també segueix aquesta dinàmica. El coronavirus, està adaptat a infectar les cèl·lules del nostre sistema respiratori, i nosaltres ens defensem amb anticossos, ja sigui perquè els hem adquirit després de patir la infecció, o perquè estarem vacunats. A la llarga, però perdrem la immunitat i tornarem a ser infectats, o el virus mutarà i adquirirà la capacitat per superar de nou el nostre sistema immunològic. Aquesta mena d’empat tècnic l’hem observat ja amb el virus de la grip, i és probable que també l’acabem establint amb el coronavirus.
Humans i virus evolucionarem, per no moure’ns de lloc.