Emmascarats?

L’ús de la mascareta per fer front a l’epidèmia de coronavirus és un tema molt controvertit. Hi ha especialistes que la recomanen en tot moment, i d’altres, per contra, que la consideren necessària només en determinades circumstàncies. Aquesta polèmica sorgeix bàsicament perquè hi ha moltes incerteses al voltant de la transmissió directa del virus. No se sap fins a quin punt la transmissió aèria és important, no se sap el grau de protecció que confereix la mascareta (en cap cas és total), no se sap quina concentració de virus cal inhalar per contraure la infecció, no se sap quant temps es manté viable en l’aire, ni se sap quin distància és capaç de viatjar. Hi ha, però, unanimitat en l’ús de la mascareta pel personal mèdic, per les persones que mostren símptomes d’estar malaltes, i per les persones en quarentena (que han estat en contacte amb persones malaltes), ja siguin assimptomàtiques o presimptomàtiques. La utilitat de la mascareta és bàsicament per evitar la sortida de partícules de saliva carregades amb virus quan parlem, estosseguem o estornudem. Per tant, és una mesura per protegir als altres en cas que estiguem infectats. Com que en realitat no sabem si estem o no infectats, molts metges consideren que cal portar-la sempre per prudència. Altres argumenten que l’ús massiu de mascaretes per la població, reduix la seva disponibilitat per al personal mèdic, que són qui més les necessiten. Mentre diferents centres de recerca del món busquen aclarir les incerteses de la transmissió directe, tenim clar com funciona la transmissió indirecta: a través de les mans contaminades quan ens toquem una mucosa. Per tant, tenim la solució a la meitat del problema i és rentant-nos bé les mans amb aigua i sabó.