Menudes teràpies
S’expliquen tres teràpies mèdiques revolucionàries que actuen a escala del nanòmetre, la mil milionèsima part d’un metre. Nanorobots autopropulsats i dirigibles dissenyats per transportar medicaments fins a les cèl·lules diana i augmentar enormement l’eficiència farmacològica. Llançadores peptídiques, petites molècules capaces de travessar la barrera hematoencefàlica i millorar el tractament de malalties com el Parkinson, l’Alzheimer, o els tumors cerebrals. I oncoplasmònica una disciplina de la física que aprofita les propietats òptiques de les nanopartícules d’or per a desenvolupar teràpies menys invasives del càncer.
Hi intervenen Samuel Sánchez, ICREA, Institut de Bioenginyeria de Catalunya, Meritxell Teixidó, Institut de Recerca Biomèdica – IRB Barcelona, Lluís Torner, director Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), Romain Quidant, ICREA, Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i Oriol Casanovas, IDIBELL i Institut Català d’Oncologia (ICO).
L’especialista en química i farmacologia molecular Meritxell Teixidó de l’Institut de Recerca Biomèdica, IRB Barcelona, ha descobert i patentat un pèptid llançadora, una petita molècula proteica capaç d’unir-se a un fàrmac i arrossegar-lo a través de la barrera hematoencefàlica. Quan aquesta tècnica funcioni en humans, es podrà ampliar l’ús de medicaments per a malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o els tumors cerebrals. Teixidó explica al reporter Pere Renom com han dissenyat el pèptid per evitar que sigui degradat pels enzims del torrent sanguini i que conservi alhora la capacitat d’arribar al cervell.
Nanorobots
Les teràpies mèdiques avançades parteixen d’idees sorprenents. Imaginem-nos que un riu representa una artèria, o una vena del nostre sistema circulatori. L’aigua seria la sang, amb els glòbuls vermells, blancs, plaquetes, hormones, i nutrients. Quan prenem qualsevol medicament és com si tiréssim un grapadet de branquetes al riu amb l’esperança que passivament arribin allà on fan falta. És fàcil veure que el procediment és poc eficient; alguns estudis assenyalen que en pocs casos arriba l’1%. Imaginem ara que disposéssim d’una llanxa autopropulsada i teledirigida, capaç de carregar i transportar les branquetes -els fàrmacs-, allà on es necessiten fins i tot a contracorrent. L’eficiència de la farmacologia es veuria espectacularment augmentada. A l’escala de nanòmetres, aquest és el plantejament que està desenvolupant Samuel Sánchez amb nanorobots autopropulsats i dirigibles. Científic emprenedor, ha obtingut diversos premis entre els quals destaquen el Llibre Guinness 2010 pel motor a reacció més petit del món, el premi Fundació Princesa de Girona 2015, i el Premi Nacional de Recerca al Talent Jove 2016. Ha treballat a Alemanya, al Japó i ara investiga a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. Amb el seu equip ha dut a terme experiments in vitro per dirigir nanorobots fins a cèl·lules cancerígenes. Han treballat amb les famoses cèl·lules HeLa, de càncer de cèrvix. Segons ell, en uns 15 anys aquesta tecnologia estarà a punt per començar a tractar pacients.
Llançadores peptídiques
Una altra àrea en què es desenvolupen teràpies revolucionàries és al cervell. Per la seva importància es tracta d’un òrgan molt ben protegit. Una zona d’accés restringit com l’aeroport, on les entrades i sortides només s’efectuen per unes vies determinades. L’especialista en química i farmacologia molecular Meritxell Teixidó, ha descobert i patentat una manera de superar aquestes barreres, amb l’ajut de llançadores peptídiques, petites molècules capaces d’arrossegar els fàrmacs fins al cervell. Amb el seu equip ha demostrat l’efectivitat d’aquestes llançadores in vitro i in vivo al cervell d’un ratolí. Quan aquesta tècnica funcioni en humans, es podrà ampliar l’ús de fàrmacs per a malalties com el Parkinson, l’Alzheimer, o els tumors cerebrals.
Oncoplasmònica
Lluís Torner és un físic distingit amb el Premi Nacional de Recerca 2016, per la seva trajectòria al capdavant de l’ICFO, l’Institut de Ciències Fotòniques. Explica que a l’ICFO fan servir la llum com a eina per a moltes aplicacions: perforar, agafar, refredar, escalfar… Una d’aquestes aplicacions, la plasmònica, permet abordar els tractaments contra el càncer des d’una nova perspectiva. Romain Quidant és un físic de l’ICFO, la seva trajectòria investigadora ha estat reconeguda amb diversos premis com el Fresnel 2009, de la Societat Europea de Física, el Ciutat de Barcelona i Fundació Príncep de Girona 2010, i el Nacional de Recerca al Talent Jove 2014. Explica que la teràpia onco-plasmònica consisteix a fabricar milions de nanopartícules d’or envoltades de molècules amb una afinitat cap a cèl·lules cancerígenes. Aquestes nanopartícules en solució s’injecten al torrent sanguini del malalt, viatgen fins al tumor i s’hi adhereixen de manera preferent. Aleshores, s’il·luminen amb un làser d’una longitud d’ona molt determinada que les fa entrar en ressonància i n’eleva la temperatura fins que cremen el tumor.
De moment, la teràpia encara no ha arribat als humans, però ja s’assaja en animals. El biòleg Oriol Casanovas de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) col·labora amb l’ICFO en un experiment. Explica que utilitzen ratolins immunodeprimits als quals s’implanta un tumor humà per veure com responen al tractament.
