Les lletres, de l’alfabet al teclat

Els jeroglífics egipcis o asteques i els pictogrames japonesos són escriptures en què un dibuix representa una idea. La nostra escriptura originàriament també era així. Un dibuix representava una idea, però aquest dibuix va evolucionar i es va convertir en un símbol abstracte que representa el primer fonema de la paraula que originàriament representava. Aquest procés s’anomena “acrofonia”. Una vegada inventat l’alfabet, van passar segles d’escriptura manual, amb ploma, fins que va arribar Gutemberg i va inventar la impremta. Una evolució del principi de la impremta és la màquina d’escriure. L’any 1868 l’inventor i polític nord-americà Christopher Latham Sholes va dissenyar la primera màquina d’escriure comercial. Per evitar que les varetes s’encallessin quan s’escrivia ràpid, va ordenar les tecles de tal manera que les parelles de lletres més freqüents en llengua anglesa estiguessin ben allunyades. El resultat va ser el teclat QWERTY, anomenat així per les primeres 6 lletres de la filera superior esquerra. Aquest teclat es va implantar en totes les màquines d’escriure de l’època, va continuar amb les màquines d’escriure elèctriques, amb els ordinadors i amb els mòbils. Avui, la situació és paradoxal: tenim un sistema de teclat dissenyat expressament per alentir la velocitat de teclejat sense cap motiu real per fer-ho. A proposta del reporter Pere Renom el filòleg de la UPF Lluís de Yzaguirre dissenya el teclat català basat en les parelles de lletres consonant-vocal més freqüents en la llengua catalana. I l’associació Softcatalà en desenvolupa una aplicació per a instal·lar el teclat català en qualsevol ordinador. Una vegada es domini el nou teclat escriurem més de pressa, reduirem el nombre de lesions a mans i canells i fins i tot millorarem la nostra capacitat d’expressió.